Naturaleza - Defensa de l@s animales

L'objectiu no és produir vaques tan grans com elefants, un
malentès que continua en l'actualitat, sinó introduir trets
específics d'interès econòmic en els animals de granja
J. Van Brunt

El 1982, la revista Nature publicà la fotografia d'un ratolí que duplicava la mida dels de la seua espècie. Al laboratori, se li havia introduït diverses còpies del gen que codifica l'hormona del creixement dels animals humans. Era un nou paradigma científic: l'espècie humana pot modificar genèticament els altres animals (p. 58).

Anys després que s'aconseguiren vegetals transgènics, arribava el torn dels animals. La tècnica és molt més complicada: la microinjecció consisteix en la fecundació in vitro, amb el DNA exogen, d'oòcits (cèl·lula sexual femenina que dona lloc als òvul) visualitzats per centrifugació a baixa velocitat o amb colorants específics, que s'implanten a femelles. Quan es supera la fase d'experiments, aquestes esclaves gesten animals fets a mida de les exigències humanes. 

L'eficàcia d'aquest procés és molt baixa: s'han d'implantar molts oòcits, ja que la gran majoria es perden durant la gestació. La implantació es per microinjecció, un procediment molt complicat. Si es fa tard i ja han començat les divisions cel·lulars, es pot produir el que es coneix com a animals mosaic, que porten el gen exogen només a alguns teixits i, sovint, sense el resultat desitjat. Aquests individus, si no són viables, seran rebutjats (pp. 58-59).

L'espècie humana modifica genèticament els animals des de que els començaren a esclavitzar. Amb l'enginyeria genètica només s'ha trobat una eina més sofisticada per a l'objectiu de sempre: l'adaptació de les espècies "domesticades" als interessos humans. Ara, les vaques que "donen" més llet, els porcs que engreixen més ràpid o les gallines que possen més ous ja no s'obtenen per selecció i encreuament de mascles i femelles, sinó que ixen del laboratori.

Els vertebrats produeixen, a la pituïtària, l'hormona del creixement. Per a "construir" animals més grans, s'introdueixen gens d'una espècie en altra, com va fer la Universitat de Pennsilvània (EUA) quan creà porcs amb l'hormona de creixement de les vaques. Els animals guanyaven pes més ràpidament i acumulaven menys greix subcutani. L'equip d'investigació defensava aquesta carn com a més apta per a les persones amb problemes de colesterol. Però els animals presentaven diversos transtorns físics: els porcells naixien amb un pes inferior al normal, tenien poca gana i tendien a la letàrgia; els adults tenien un nivell de fertilitat molt baix; a causa de l'excés d'aquesta hormona a la sang, desenvolupen artritis i tenen una alta incidència d'úlceres (pp. 60-61).

També es treballa per a obtindre individus que es puguen explotar més fàcilment, amb menys cost. La palaia àrtica és un peix que pot viure a aigües molt fredes, ja que produeix una proteïna de 50 aminoàcids que actua com a anticongelant cel·lular, que impedeix que l'aigua que forma part de les cèl·lules es congele. S'ha clonat el gen que codifica aquesta proteïna i s'ha introduït a salmons, amb la intenció de poder criar-los a aigües fredes. El 1997, els resultats encara no eren satisfactoris, ja que els individus transgènics no produïen suficient concentració de la proteïna. Els salmons morien congelats (pp. 66-67).

La biotecnologia també cerca cèl·lules d'alt valor afegit, amb aplicacions en processos industrials o en l'elaboració de productes sintètics com medicaments, combustibles, fertilitzants, etc. Molts d'aquests compostos són proteïnes. Els gens que les codifiquen han estat clonats, i s'intentà generar-les a través d'hostes heteròlegs com els bacteris, fongs o llevats, sense obtindre resultats. Per a la síntesi d'aquestes proteïnes són necessàries modificacions que les cèl·lules microbianes no tenen capacitat de fer (p. 62). Però en els fluids corporals aquestes modificacions són efectives i, per això, es pensà en produir-les a la sang o la llet d'alguns animals de granja. Es pot fer que una vaca produïsca 10.000 litres de llet per l'any, cada un amb 35 grams de proteïna transgènica. I és molt fàcil de recollir: només han de munyir els animals.

L'estratègia elegida consisteix en canviar els promotors dels gens per altres gens que codifiquen proteïnes presents a la llet, com la ß-lactoglobulina o la ß-caseïna. Majoritàries a aquest fluid, els promotors que les codifiquen s'activen fortament als teixits de les glàndules mamàries i, així, produeixen la proteïna exògena només en la llet (pp. 62-65). El 1987, la Universitat de Bethesda (Maryland, EUA) i l'empresa Genetics modificaren rates genèticament, amb còpies de l'activador del plasminogen humà, proteïna capaç de dissoldre els trombes que produeixen les oclusions coronàries. Llet de rata amb 300 nanograms per litre d'aquest principi actiu front els atacs de cor (p. 64).

Hi ha més exemples: ovelles transgèniques amb el gen que codifica el factor antihemofílic humà IX (la falta d'aquesta proteïna genera l'hemofília B); altres amb el gen que codifica l'α-1-antisprisina, per a tractar malalts d'emfisema; vaques transgèniques que generen llet amb còpies del gen de l'α-S1-caseïna, que inhibeix el creixement de determinats bacteris i serveix com a aliment per a persones immunodeprimides; conills amb el gen que codifica la interleuquina-2, sota el control del promotor de la ß-caseïna (pp. 64-66)…

La indústria d'explotació animal s'amaga darrere de grans descobriments relacionats amb el càncer, la SIDA, les malalties neuronals, etc. Totes elles depenen de la tortura i mort d'animals de laboratori transgènics: rates que desenvolupen càncers, conills que integren en la seua genètica principis actius que es volen contrastar amb alguna malaltia, etc. No estic contra de la ciència, però si contra l'ús, la tortura i la mort d'individus pel suposat be de la ciència. Ús com el que es va fer amb les víctimes jueves de l'experimentació nazi, o amb les víctimes xinesses de l'Esquadró 731 japonès.

A més, la immensa majoria dels animals víctimes dels experiments no serveixen per a aquestes causes nobles. Conills que pateixen el test de Draize per a provar productes de neteja o cosmètics; ratolins víctimes del test LD50 amb tota classe de químics; experiments de psiquiatria que només demostren la malaltia dels torturadors… A aquestes tortures, s'afegeixen uns experiments que generen víctimes per a arribar a produir millors esclaves.

Dia 10 de desembre. Dia internacional dels drets humans, dia internacional dels drets de tots els animals. Un record per a totes aquestes víctimes de la explotació animal.