Pensamiento - Crítica a las religiones - Apostasia

Resum y comentari:

A continuació, un resum d'assumptes jurídics, assumptes econòmics, afers culturals i assistència religiosa, i els documents citats, per a més informació.

a. L'acord entre l'estat espanyol i la santa Seu, de 28 de juliol de 1976, estableix el compromís de revisió del Concordat de 27 d'agost de 1953. Al seu torn, aquest va representar la revisió del concordat vuitcentista, que el Vaticà va considerar derogat durant la República. Va ser el fruit de llargues negociacions, amb van començar a donar els seus fruïts poc després de la guerra, el 1941. Va obrir les portes al món per al règim franquista que, el mateix any 1953, va signar el Pacte de Madrid amb els Estats Units. Dos anys després, Espanya va ingressar a l'ONU com a membre de ple dret.

L'acord de 1976 afirma tenir en compte:

• El procés de transformació de la societat espanyola (final del franquisme i procés de transició cap a la democràcia).
  
• El Concili Vaticà II i els principis fonamentals de relació entre església i estat (mútua independència, col·laboració, respecte a la llibertat religiosa de les persones).
  
• Llei de llibertat religiosa d'Espanya l'1 de juliol de 1967 (posteriorment derogada per la Llei 7/1980).

Per part de l'estat espanyol, es reconeix que la religió catòlica és la que professa la majoria del poble espanyol, un punt de partida que deixa de banda la imposició de la religió catòlica durant el franquisme. Posteriorment, s'aborden dues qüestions:

• Nomenament de bisbes i arquebisbes. Queda com a competència exclusiva de Roma. Els nomenaments es notificaran prèviament al Govern espanyol, que pot manifestar objeccions, però la a decisió final correspon a la Santa Seu. L'excepció és el vicariat general castrense, que es tria amb un sistema similar al vigent durant el franquisme per a tots els càrrecs eclessiàstics (elecció per la corona entre una terna consensuada pel Ministeri d'Afers Exteriors i la Nunciatura apostòlica).
  
• Igualtat davant la llei. Les persones membres del clergat estan sotmeses a la llei ordinària. Si una és imputada per un delicte, s'ha de notificar a les autoritats eclessiàstiques. Es protegeix el secret de confessió. Es reconeixen els tribunals de l'església com a última instància en assumptes eclessiàstics sotmesos al dret canònic.

b. Acords definitius. A partir d'aquest acord inicial, es van anar segellant els corresponents a assumptes específics. Com a punts a ressaltar.

• L'església diu que es compromet a treballar per al seu autofinançament, però no es donarà per aconseguit fins que ella ho decideixi. Mentrestant, l'estat la finançarà amb fons públics d'acord amb la seva proposta, plantejada en una memòria anual (assumptes econòmics).
  
• Exempcions fiscals totals (assumptes econòmics).
  
• Els arxius eclessiàstics són inviolables (acord d'assumptes jurídics). Un dels arguments jurídics que ha utilitzat l'església per negar-se a registrar els actes d'apostasia en les partides de baptisme.
  
• L'activitat de l'església catòlica en llocs com presons, centres assistencials i hospitals públics (i a càrrec de pressupostos públics) es considera com a part de l'exercici de la llibertat religiosa (assumptes jurídics).
  
• Es manté la validesa civil del matrimoni canònic, sense més tràmits, però també s'estableix que la doctrina canònica sobre el matrimoni només afecta les persones creients (assumptes jurídics). Per tant, l'opinió de l'església sobre les unions civils que no responen al model heteropatriarcal no tenen rellevància fora del seu si.

Avanti un resum de Assumptes jurídics, Assumptes econòmics,
Afers culturals, y Assistència religiosa,
y los documentos citados, para más información.

* Assumptes jurídics, 3 de gener de 1979. Estableix els següents principis:

Garantia de culte, jurisdicció i magisteri

• Organització lliure de l'església (diòcesi, parròquies, etc). Quan l'església crea o suprimeix una organització interna, l'estat ha de reconèixer la nova realitat jurídica. Queden reconegudes les que funcionen a la signatura de l'acord. L'estat reconeix la personalitat jurídica civil i la capacitat d'obrar d'aquestes organitzacions (art. 1).
  
• La Santa Seu és lliure de regular el govern de l'església. Les persones del clergat tenen llibertat per comunicar-se entre elles i amb les fidels (art. 2).
  La documentació eclesiàstica (arxius, registres i documents) és inviolable (art. 1).
  Ordes, congregacions i instituts: s'han d'inscriure en els registres civils corresponents, que reconeixeran la capacitat d'obrar establerta per les autoritats eclessiàstiques (art. 1).
  Institucions benèfiques i assistencials de l'església: es regiran per les seves normes i s'acolliran als drets, obligacions, ajudes i subvencions de la resta d'organitzacions d'aquest tipus (art. 5).
  Inviolabilitat dels llocs de culte. No es poden demolir si no s'han dessacralitzat. Es pot aplicar l'expropiació forçosa, si prèviament s'ha escoltat les autoritats eclessiàstiques (art. 1).
  Diumenge i festivitats religioses. L'estat reconeix el diumenge altres festivitats religioses (art. 3).
  Assistència religiosa garantida. Es considera com una garantia de la llibertat religiosa l'activitat de l'església catòlica en establiments penitenciaris, centres sanitaris i determinats centres assistencials (orfenats i centres similars), públics i privats (art. 4). L'estat es compromet a garantir-la.
  Matrimoni i nul·litat. L'estat reconeix els efectes civils del matrimoni segons les normes del dret canònic, des del moment de la seva celebració i una vegada inscrit en el Registre Civil. Les declaracions de nul·litat i les decisions pontifícies de matrimonis rats i no consumats s'han de presentar davant els tribunals civils, que han de resoldre el seu dret i establiran els seus efectes civils (art.6). La doctrina catòlica sobre el matrimoni només afecta a les relacions entre l'església i les persones fidels (art. 7).
  Sobirania nacional. Cap part del territori espanyol pot estar sotmesa a l'autoritat d'un bisbat amb seu en un altre estat. Tampoc els bisbats espanyols poden comprendre territoris estrangers. L'excepció és el Bisbat d'Urgell, que inclou l'estat sobirà d'Andorra (art. 1).

* Assumptes econòmics, 29 de desembre de 1978.

Autofinançament de l'església. L'església pot organitzar recaptacions de captacions, almoines i donacions (art. 1). L'església declara el seu propòsit d'aconseguir l'autofinançament (art. 2).

Sosteniment econòmic. L'estat es compromet a col·laborar amb el sosteniment econòmic de l'església (art. 2). L'estat pot establir una contribució ciutadana a partir d'un percentatge d'impostos directes (renda, patrimoni). Cada persona contribuent ha de manifestar expressament la seva voluntat de finançar l'església aquest percentatge. L'absència d'aquesta declaració s'entén com una opció per a altres fins (article 2). Els imports anuals obtinguts per aquesta via, minoraran la dotació per al finançament de l'església catòlica, única i fixa, consignada en els pressupostos de l'estat (art. 2). El sistema estarà vigent fins que l'església hagi aconseguit el seu propòsit d'autofinançar-se, moment que es negociaran nous camps i formes de col·laboració econòmica entre església i estat (art. 2). Segons el protocol addicional, l'estat d'establirà la dotació anual per a l'església considerant la memòria anual que aquesta presentarà amb la quantitat que considera necessària i la seva aplicació projectada i planificada.

Excepcions fiscals totals. Establertes per a la Santa seu, la Conferència episcopal, les diòcesis, parròquies i altres circumscripcions territorials, les ordes i congregacions, els instituts de vida consagrada, les seves províncies i les seves cases:

• Emissió de documents eclessiàstics i publicació en els llocs de costum (art. 3).
  
• Activitat docent de seminaris religiosos i disciplines eclessiàstiques a les universitats de l'església (art. 3).
  
• Adquisició d'objectes de culte (art. 3).
  
• IBI, contribucions especials i taxes d'equivalència dels llocs de culte, immobles destinats a l'activitat pastoral i eclesiàstica i residències de càrrecs eclessiàstics (art. 4).
  
• Impostos sobre renda i patrimoni, excepte els derivats de rendiments d'explotacions econòmiques, de patrimoni en cessió d'ús (p.e. lloguer) i de capital (art. 4).
  
• IVA (impostos reals o de producte, art. 4).
  
• Impost de Successions i donacions, si els béns o drets adquirits es destinen al culte, la sustentació del clergat, el sagrat apostolat i l'exercici de caritat (és a dir, difícilment es demostraran altres destinacions, art. 4). Les persones donants d'aquests béns o drets podran gaudir de les deduccions a l'IRPF establertes per donacions a entitats benèfiques o d'utilitat pública (art. 4).

La resta associacions i entitats religioses podran acollir-se als beneficis fiscals establerts pel conjunt d'entitats sense ànim de lucre i, en tot cas, els reconeguts a les entitats benèfiques privades (art. 5).

* Afers culturals, 3 de gener de 1979

Ensenyament. L'estat reconeix el dret fonamental a l'educació religiosa. Per la seva banda,l'església ha de respectar el principi de llibertat de religiosa i els drets de les famílies, l'alumnat i la comunitat docent, evitant discriminacions i situacionsprivilegiades.
Ètica cristiana. L'educació en els centres docents públics serà respectuosa amb els valors de l'ètica cristiana (art. 1). Ascendència de mares / pares. Es reconeix el seu dret fonamental sobre l'educació moral i religiosa dels seus filles i fills en l'àmbit escolar (art. 1).

Preparació universitària per a la docència religiosa. Voluntària i en condicions equiparables a la resta de disciplines fonamentals (art. 4). Cursos organitzats per l'església. Garantit l'ús dels locals i mitjans en universitats i centres públics. La jerarquia eclesiàstica ha d'acordar amb les autoritats d'aquests centres el desenvolupament d'aquestes activitats (art. 5).

Assignatura de religió. Garantida, no obligatòria. S'oferirà a tots els centres d'educació primària i secundària, en condicions equiparables a la resta de disciplines fonamentals. La jerarquia eclesiàstica pot establir altres activitats de formació i assistència religiosa (art. 2). Professorat de religió. Designat, per a cada any escolar, pels ordinaris diocesans (tant en l'ensenyament primari i secundari com en l'àmbit de formació superior) Formarà part del claustre del professorat del centre (art. 3) i estarà sotmès al règim disciplinari dels centres ( art.. 6). La seva remuneració és assumida per l'estat. Serà concertada entre l'administració i la Conferència episcopal espanyola (art. 7). Continguts, llibres de text i material didàctic. Establerts per la jerarquia eclesiàstica (art.6).

Centres docents: No universitaris. Sotmesos a la legislació general d'educació (art.9). Seminaris menors o religiosos. Tenen caràcter de centres d'educació primària i / o secundària del sistema educatiu, i no estan sotmesos als criteris generals de nombre mínim de matrícules o d'admissió d'alumnat per àrea geogràfica o domicili familiar (art. 8).Universitaris. Sotmesos a la legislació general (art. 10). L'església és autònoma a l'hora de crear centres universitaris per a la formació de persones sacerdots, clergues i seglars. La convalidació d'estudis i el reconeixement de titulacions s'ajustaran a la legislació general. Estat i església acordaran els sistemes de convalidació i reconeixement dels estudis i títols obtinguts per persones del clergat i seglars a facultats eclessiàstiques estrangeres (art.11). Queden reconeguts els drets adquirits per les universitats eclessiàstiques a la signatura de l'acord sobre assumptes culturals (art. 17). Les universitats poden crear centres d'estudis superiors de teologia catòlica, amb l'acord previ amb l'autoritat eclesiàstica competent (art. 12). Subvencions, beques i altres ajuts. Els centres religiosos i el seu alumnat podran accedir a aquestes prestacions segons el seu règim general i en igualtat de condicions (art. 13).

Mitjans de comunicació. Pel que fa als sentiments de les persones catòliques als mitjans de comunicació. L'estat, per salvaguardar els principis de llibertat religiosa i d'expressió, vetllarà per aquest principi i establirà acords sobre això amb la Conferència episcopal espanyola (art. 14). Patrimoni històric, artístic i documental. Bé comú. Aquest patrimoni està al servei de la societat (art. 15). Preservació, catalogació i divulgació. Es concertaran les bases amb l'estat, en el marc de l'article 46CE, en el si d'una comissió mixta.

* Assistència religiosa a les forces armades. 1979.

Assistència religiosa. Garantida pel vicariat castrense (art. 1). Vicariat castrense. Caràcter de diòcesi personal no territorial, formada per un persona arquebisbe / vicària general i la seva cúria (provicariat general, secretaria general, vicesecretaria, delegació de formació permanent del clergat i delegació de pastoral, art. 2). Diòcesi personal: personal militar i alumnat d'acadèmies militars, juntament amb les seves famílies (annex 1, art. 2). Aquesta jurisdicció és acumulativa a la de la diòcesi i prioritària en el si dels centres i instal·lacions militars (annex 1, art. 4) El vicariat general comptarà amb els vicariats episcopals i els capellanies castrenses (art. 2). Les capellanies exerceixen sota la jurisdicció del vicariat (annex 1, art.1). Han de posseir un títol superior en les disciplines eclessiàstiques o civils que el vicariat general consideri d'utilitat, i ser canònicament aptes, segons les normes d'aquest vicari (annex 2, art.1). Triat segons estableix l'acord de 1976 (art. 3). La seu vacant serà assumida per provicariat o pel vicariat episcopal més antic fins a la seva provisió (art. 4).

Servei militar. Les persones del clergat i religioses estan subjectes a la llei general (art. 5), a excepció de les persones bisbes i assimilades en dret, que queden exemptes d'obligacions militars (art.6). Podran exercir funcions religioses, i facultats pel vicariat general castrense, i rebran missions compatibles amb el seu estat, de conformitat amb el dret canònic (art. 5). L'apostolat de persones preveres, diaques, religioses de missió o sacerdots de persones emigrants durant 3 anys es pot considerar prestació social substitutòria (art. 5). Mobilització militar. Se sentirà l'informe del vicari general (art. 7).

Documents: Relacions Estat - Església catòlica

• Acord entre l'Estat espanyol i la Santa Seu 1976 (2 pàgs.)
  
• Acord ... sobre assumptes jurídicsAcuerdo ... sobre asuntos jurídicos (4 pàgs.)
  
• Acord ... sobre assumptes econòmics (4 pàgs.)
  
• Acord ... sobre ensenyament i assumptes culturals (5 pàgs.)
  
• Acord ... sobre assistència religiosa a les Forces Armades (4 pàgs.)