Pensamiento - Crítica a las religiones - Apostasia

Com estableix la Constitució, l'estat és no confessional i, per tant, cap confessió tindrà caràcter estatal (art. 1.). Es desenvolupa el dret fonamental a la llibertat religiosa i de culte: les creences religioses no poden constituir motiu de desigualtat o discriminació laboral o d'accés al funcionariat (art. 1).

La ciutadania té dret a (art. 2):

• Professar lliurement una religió o no professar cap. Practicar el culte, rebre assistència religiosa i commemorar les festivitats pròpies. Rebre ensenyament religiós i decidir que el rebin persones menors no emancipades i amb capacitacions diferents a la mitjana sota la seva tutela. Celebrar els propis ritus matrimonials. Rebre sepultura digna.
  
• Canviar o abandonar una confessió religiosa. No ser obligada a rebre assistència religiosa contrària a les pròpies conviccions.
• Manifestar lliurement o abstenir-se de manifestar les pròpies creences religioses o l'absència de les mateixes. Reunir-se o manifestar-se públicament amb fins religiosos, desenvolupar comunitàriament activitats religioses, amb respecte a l'ordenament jurídic.

Les esglésies, confessions i comunitats religioses tenen dret a establir llocs de culte i reunió, a designar ministres, a divulgar les seves creences i a mantenir relacions amb la seva organització o amb altres religions, nacionals o estrangeres.

Limitacions: la defensa dels drets de la resta de la ciutadania, la seguretat, la salut i la moralitat pública (art. 3).

Protecció: la llibertat religiosa està sota l'empara judicial, els tribunals ordinaris, i constitucional, el Tribunal Constitucional (art. 4).

La llei estableix que les entitats d'estudi i experimentació de fenòmens psíquics o parapsicològics i les que tenen com a fins el desenvolupament de valors humanístics o espirituals o altres fins anàlegs no es poden equiparar a les religions (art. 3).

Notori arrelament a Espanya, en àmbit i nombre de persones creients. És el criteri per a que l'estat estableixi acords amb esglésies i confessions similars al Concordat (art. 7). També, per a participar en la Comissió assessora de llibertat religiosa (art. 8).

Comissió assessora de llibertat religiosa. De composició paritària i estable, formada per persones representants de l'administració, de les esglésies, confessions i comunitats religioses amb notori arrelament, i persones amb reconeguda competència l'assessorament de les quals es consideri d'interès. Pot constituir una comissió permanent, igualment paritària (art. 8).

És l'encarregada de l'estudi, informe i proposta de les qüestions relatives a l'aplicació de la llei. Emetrà dictamen preceptiu a qualsevol acord amb organitzacions religioses semblant al Concordat (art. 8).

Llei orgànica 7 / 1980, de 5 de juliol, de llibertat religiosa (3 págs.) * Amb ADNV llenguatge