Pensamiento - Crítica a las religiones - Apostasia

Comentari preliminar y docs en català en formato Word

Sempre havia estat ateu i sempre m'havia incomodat estar batejat, més encara quan l'església atacava amb fúria les reformes progressistes que a mi em semblaven insuficients.  Però, per altra banda, veia l'apostasia com a un acte de claudicació, no volia fer una petició que em semblava més una concessió. L'any 2004, i davant l'activisme reaccionari de l'església catòlica, vaig dir prou.

A la pàgina d'Atees i ateus de Catalunya , vaig obtindre el model de declaració d'apostasia i informació sobre el procés a seguir.  Era una informació general, on s'avisava de la diversitat de casos que es podien donar, sobre tot, depenent del bisbat o arquebisbat que hauria de tractat la petició.  Jo sóc d'un poble de València, i topí amb l'arquebisbe Agustín Garcia-Gasco un creuat nostàlgic d'altres èpoques, quan gent com ell podia imposar la seua autoritat, que es pensava que havia de defensar Jerusalem dels atacs infidels.

Precisament, fou a València on s'inicià el procés que portà a la sentència del Tribunal Suprem de 2008.  I fou a partir d'una resposta com la que vaig rebre jo.  Amb un text model, l'Arquebisbat reconeixia l'acte d'apostasia, però es negava a fer qualsevol registre al llibre de baptismes. 

L'escrit donava el motiu que, després, va ser la clau de la sentència a favor de l'arquebisbat: el llibre de baptismes no és un fitxer de dades perquè recull fets històrics, no dades. 

Malgrat això, l'església no tarda molt en fer tractament d'aquestes dades quan facilita una partida de bateig, després del pagament d'una taxa (la majoria de vegades, aquestes partides són reclamades per la mateixa església, sobre tot, per a casaments de persones en una parròquia on no foren batejades).  Fins i tot han estat microfilmades (4 pàgs.) per l'Església mormona de Jesucrist dels Sants dels Últims Dies , que va rebre autorització de totes les diòcesis catòliques per a fer aquest tractament de dades tan complert, per suposat, sense que prèviament es demanara autorització a les persones afectades.  Les dades son, ara, a la famosa muntanya de Salt Lake City, per a que Déu tinga informació de tothom el dia del judici final.

Jo no vaig considerar que es poguera arribar a dubtar que el registre de dades a un llibre de baptismes no fora un fitxer.  He estudiat història, i aquestes fonts sempre han estat registres de dades importants per a la investigació.  Tampoc vaig rebre assessorament jurídic, i vaig respondre amb els meus propis arguments: fins i tot, doní la raó a l'Arquebisbat, entenent que no s'havien de destruir les dades del bateig (el que jo demanava era el registre de l'apostasia).   Del que es tractava, per part d'aquell, era d'una manipulació del concepte de "cancel·lació de dades" que regula la LO 15/99 de protecció de dades.

Més enllà dels arguments purament jurídics, vaig defensar que estava sent comptat com a membre d'una institució amb una ideologia que jo rebutjava.  Va coincidir que, aquell 2004, el lema del dia de l'església diocesana fou Col·labora amb l'església, ets batejat (i batejada).  I un dels arguments de l'església, que ha utilitzat davant els tribunals, és que no es pot considerar el bateig com un indicador de la fe.  Pense que no s'hauria d'acceptar un argument que ni tan sols es creu qui el defen.  És pura manipulació.

L'església ha aconseguit fer valdre el seu argument principal: els registres són seus i estan protegits pel Concordat, que els declara inviolables.  La sentència s'ha refugiat en un argument com és el concepte de fitxer, i no s'ha pronunciat sobre una qüestió que és principal als recursos de l'Arquebisbat de València.  Crec que el problema real està en el Concordat, que l'estat no vol qüestionar malgrat que permet la vulneració de drets ciutadans.  També crec que, si son les institucions de l'estat les que donen cobertura legal i jurídica a les imposicions de l'església, hauríem de començar a reclamar l'estat que establisca mecanismes clars per a la protecció dels nostres drets.

Jo, en el seu moment, vaig decidir fer-me pesat.

Relació d'escrits: ver pàginas 2-7 del siguiente document (7 pàgs.) que incluye el texto anterior y la relació d'escrits